dimecres, 16 de gener de 2013

Comprensió i conseqüència

No fou un dia qualsevol, però dissimulava.
Ho va continuar fent durant un temps, fins que la realitat va colpejar, brillant.
Va ser quan es van esvair els dubtes i es va equilibrar la balança, car ja no hi havia res a decidir ni analitzar.
No estava a la seva mà.
Mai ho havia estat, de fet, malgrat les hores mortes ballant amb les possibilitats. En el fons ho sabia, tot i jugar a que ho dominava...
I després, respira alleugerida.
Més després, l'espurna treu el nas i es vesteix de flama.
Encara fa por, però escalfa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada