La fi seria un bon principi.
La passa del res al no res i ja no pots baixar més.
Sóc el malson dels matemàtics.
Erràtica, il·lògica. Programada en un llenguatge diferent. Incomprensible. Terrenal i llunàtica alhora.
Com més l'encerto, més m'equivoco.
Quan més tranquil·la estic, el quadre de l'aparador quotidià em fereix i sagno. I una cosa tan banal m'escapça els dits, m'esquinça la pell, em trenca l'alè i m'arrabassa tota...
Em torna de cop a la irrealitat tan viscuda, a la meva realitat intangible encara i per sempre.
Passa una altra bicicleta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada