dijous, 7 de febrer de 2013

Contrast

Un camí amb espines.

M'arrossego.

M'assalten dreceres i les prenc de vegades, per acabar al mateix lloc.

Negra i fosca, espessa, la nit del meu cor em destrossa.

I no m'aturo pas.

De sobte, tot canvia.

Una llum massa brillant que m'aclapara.

Astorada.

Tanco els ulls però em travessa, em poseeix i m'il·lumina en la distància.

Veig sense mirar.

I toco amb l'ànima.

És tan fàcil...

Un jardí d'interrogants.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada