dissabte, 2 de febrer de 2013

Qui perd?

I

Em trenco els punys, però el cervell encara guanya i m'esvaeix l'espenta.
Els murs es fan més ferms, fortalesa invisible i cruel de la teva indiferència.
Mil camins oberts, mil intransitables.
Impotència.


II

No eren verdes, que eren ben madures.
Massa i tot, que de dolces es corcaven i els cucs hi feien festa i s'embafaven.
No eren verdes, ara es podriran enmig del que no van gosar ser.
Supurant inoperància.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada