I
Em trenco els punys, però el cervell encara guanya i m'esvaeix l'espenta.
Els murs es fan més ferms, fortalesa invisible i cruel de la teva indiferència.
Mil camins oberts, mil intransitables.
Impotència.
II
No eren verdes, que eren ben madures.
Massa i tot, que de dolces es corcaven i els cucs hi feien festa i s'embafaven.
No eren verdes, ara es podriran enmig del que no van gosar ser.
Supurant inoperància.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada