dijous, 28 de febrer de 2013

Xip-xap

Poble d'aigua.
Canalets pels carrers empenyen les meves llàgrimes.

I un bocinet d'amor que s'aigualeix.
S'apaga l'espurna.

Remor de fons, companyia perfecta.
Com aquell dia, fa tant de temps.

Dins la gota a punt de caure es reflexa el teu somriure.
La resta, tota, la fa oblidar.

Esdevindrà la mirada clara.
El cor lluent.
La lluna als llavis.
L'ànima transparent.
Les mans inquietes.
La pell calenta.
El cervell despert.
Els batecs al ventre.

La resta, tota, se l'endurà la pluja.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada