dijous, 7 de març de 2013

Descens

Tu i tots els tu, amagats a la caverna.
Allà on no arriba el sol.
Un complet que s'escantella.

Esquerdes de realitat que s'esgola lentament.
Mentrestant, baixo dels núvols.
Arrelo i no està tan malament.

He perdut una capseta pel camí.
Menuda i sense filigranes.
Llum es filtra per les juntes.

Com es trenca el no res?
Esborro el buit i ja no hi és.
Molt més fàcil sense por. Ni motiu.

No pots perdre el que no tens.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada