dimecres, 20 de març de 2013

Disfuncional

Si no ho faig jo, ningú ho farà.
Sóc el principi i la fi del problema.

No és complicat, però és difícil.
I estava clar del primer dia.
La porta, la sala, la cuina i el llit,
tan al fons que no trobes la sortida.

Ara el riu s'eixampla tant que em perdo.
No hi vull estar dins ni fora.
Voldria obrir un parèntesi i viure-hi,
aliena a aquest món per al què no serveixo.

Una peça que no encaixa,
sempre en contradirecció,
vull ser jo sense que em dolgui,
i no pensar "m'he equivocat",
que l'amor no em faci falta.
Eterna meva contradicció.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada