divendres, 15 de març del 2013

Indivisible

Jo sóc la que sempre està, massa i tot.
Jo sóc la que crides i va.
Jo sóc la que cau i s'aixeca.
Jo sóc la que et dóna la mà.
Jo sóc la força silenciosa.
Jo sóc la ferida que mossega.
Jo sóc el mur on recolzar-te.
Jo sóc la flama amagada.
Jo sóc la que es perd i es retroba.
Jo sóc la impaciència efervescent.
Jo sóc la que perdura, fidel.
Jo sóc la que es queda quan els altres marxen.
Jo sóc l'amor imprudent.
Jo sóc la que pensa i repensa massa.
Jo sóc la que s'entrega.
Jo sóc la impulsiva irreflexiva.
Jo sóc l'emoció sobredimensionada.
Jo sóc la que si calla, reventa.
Jo sóc l'insistent, la cabuda, la perseverant.
Jo sóc la tendra i la dolça, la que embafa.
Jo sóc la calma i la fermesa.
...Sóc la tempesta d'estiu i el sol de primavera.
Un sac d'imperfeccions i també alguna virtut.
Jo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada