Sempre espero la primavera
perquè sempre em surt el sol.
Any complicat,
mes complicat,
fum i boira, enguany.
No sé ben bé què vull,
de vegades no m'entenc
i em sorprenc de l'inrevés.
El què desitjava ahir
s'allunya avui
i tornarà demà.
Em capfico en l'impossible,
em tanco a la llum
i abril segueix endavant.
Cops i faltes vénen i van,
reboto i em torno a alçar,
parant, orgullosa, l'altra galta.
Esperant que arribi maig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada