I
Llums i ombres,
no existeix la perfecció.
Un cop inesperat, un somriure.
Tendresa als ulls mal amagada.
Pujo i baixo, en blanc i negre,
ondulant entre les teves formes.
Què més hi ha al darrera?
I a dins? Què hi tindrà a dins?
II
Una cançó que no fa per ell,
un misteri dolç i suau,
entaforat en un cau de merda,
del que no sap sortir-ne
i s'hi acomoda.
I jo burxo inútilment.
I jo no em rendeixo.
I jo torno a provar i em perdo.
I repeteixo...
I el vull fer riure.
I el vull fer sentir.
I el vull.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada