Sense xarxa

Avui encara és abans.
Temps de pensar, repensar.
Què fàcil volar
i deixar els núvols enrera!

Però aquest esport de risc
no permet paracaigudes.
I coneixent el perill...
com puc ser tan cabuda?

Que després vindran els ais,
amb tots els ets i uts,
i si tanco els ulls i ho faig
potser tot no està perdut.

Que encara conservo l'espurna,
el combustible i l'accelerant,
per prendre foc a les runes
del meu cor i anar endavant.

I si tu vols m'acompanyes,
que t'ensenyaré el camí
on moltes vegades t'enganyes
i unes poques ets feliç.

Entreacte

I

Altes muntanyes, profundes valls.
Suau desnivell.
Un misteri aclaparador.
Un volcà envoltat d'interrogants.

II

Paraules dites, idees a mig dir.
Pensaments amagats fan pampallugues.
Dolçor i temor dins la pedra.
Acosto els dits, no goso tocar.

III

El camí fa baixada i s'accelera la caiguda.
Futur incert al fons del pou.
Vermellor de roses, bonaventura.
L'última parada serà la més brillant.