Avui encara és abans.
Temps de pensar, repensar.
Què fàcil volar
i deixar els núvols enrera!
Però aquest esport de risc
no permet paracaigudes.
I coneixent el perill...
com puc ser tan cabuda?
Que després vindran els ais,
amb tots els ets i uts,
i si tanco els ulls i ho faig
potser tot no està perdut.
Que encara conservo l'espurna,
el combustible i l'accelerant,
per prendre foc a les runes
del meu cor i anar endavant.
I si tu vols m'acompanyes,
que t'ensenyaré el camí
on moltes vegades t'enganyes
i unes poques ets feliç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada