dissabte, 27 de juliol de 2013

Sense xarxa

Avui encara és abans.
Temps de pensar, repensar.
Què fàcil volar
i deixar els núvols enrera!

Però aquest esport de risc
no permet paracaigudes.
I coneixent el perill...
com puc ser tan cabuda?

Que després vindran els ais,
amb tots els ets i uts,
i si tanco els ulls i ho faig
potser tot no està perdut.

Que encara conservo l'espurna,
el combustible i l'accelerant,
per prendre foc a les runes
del meu cor i anar endavant.

I si tu vols m'acompanyes,
que t'ensenyaré el camí
on moltes vegades t'enganyes
i unes poques ets feliç.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada